En aquest blog hi trobareu pocs comentaris que versin sobre aspectes de la meva persona. Avui és l'excepció. Avui en faig 29.

Els aniversaris, a banda de ser motius d'alegria, em fan pensar. Si la situació és tal com l'imaginaves fa uns anys (mai!), si ets feliç, què t'il·lusiona, què t'amoïna... A mi últimament només em va al cap l'expressió: tempus fugit. I no dic res de nou.

A tots: als de la feina nova, al Jordi, la Cesca, al Jaume, a la Margarida, a la Clara, al David, a la Lola, a l'Anna, al Marc, a la Magda, al Jacob, al Carles, a l'Àlex, a la Susanna, a la Marta i a l'altra Marta, al Martí i als qui encara ho fareu: moltes gràcies!!! Em sento molt estimada i això em fa estar molt i molt contenta!!